Una finestra a un món... artificial

Sovint parlem de realitat virtual com a una emulació de la realitat (podríem posar cometes a les realitats, però ho obviarem) de manera digital: el subjecte es submergeix mitjançant un seguit de gadgets electrònics en un món simulat per ordinador. 

Però el món digital i de la xarxa ens ofereix també una realitat mediatitzada, tant com ho pot ser la realitat vista a través dels medis d’informació o qualsevol altre prisma esbiaixat. De la mateixa manera que pensar que el món, o la realitat, és allò que ens ensenyen per la televisió; pensar que el món és allò al que accedim a través de la xarxa resulta un error d’apreciació. Sempre resulten, com en la cova platònica, una mediatització parcial d’una realitat que resulta sempre inabastable i enormement complexa.