La memòria delegada
Avui
gaudim d’una gran quantitat de gadgets que
ens permeten delegar la nostra memòria en aparells electrònics. Qui es molesta
ara en memoritzar un número de telèfon tenint una agenda completíssima dins el
mòbil?
De
la mateixa manera, en l’aspecte educacional, entre els més joves és habitual
fer servir Internet com a font d’informació per fer els seus treballs, els
quals sovint es converteixen en un collage format per paràgrafs retallats i
enganxats sense gaires elaboracions posteriors. La informació, en molts casos,
passa de la xarxa al processador de textos sense ser copsada i elaborada pel
cervell de l’intermediari. La naturalesa purament memorística i/o descriptiva d’aquest
treballs obeeix a la no exigència pedagògica d’un treball analític o
comparatiu.
El
sistema educatiu tradicional està abraçant les noves tecnologies sense un
replantejament a fons dels seus mètodes i objectius. L’esforç analític, en el
qual l’alumne ha de posar en marxa les seves capacitats per comparar i
relacionar, hauria de prevaler per sobre la mera acumulació de dades. Si
deleguem gran part de la nostra memòria en dispositius electrònics externs
seria lògic aprofundir en la capacitat creativa i analítica.
Cert Quim, i com patim quan se'ns espatlla el mòbil, i no tinguem una còpia de seguretat a l'ordinador, perquè perdem telèfons i adreces!
ResponEliminaSobre l'escola. Les meves filles van 1er d'ESO i utilitzen les tecnologies per cercar informació i enviar treballs als professors. Encara van amb llibre de paper, però el cert és que el curs que ve al darrera (6è de Primària) ja va amb tablets.
No vulguis saber el 'rebote' que porten tots/es de 1er d'ESO perquè, com diuen "som l'últim curs pringat" (jajaja). Els hi sembla que el món s'acaba
Obres el vell debat sobre el sistema educatiu ideal, i que es pot dividir en dos grans grups. El que tu esmentes al final, aquell que fomenta la capacitat creativa i analítica, i aquell que fomenta l'assimilació de dades, la competitivitat i l'assoliment de fites envers una consecució laboral, o sigui, el que tenim nosaltres actualment.
ResponEliminaPerò, tal i com ho plantegeu tots dos, en Quim i tu, Ricard, és com si no es pogués combinar els dos sistemes. No es pot ser creatiu, analític i, alhora, assolir fites i ser competitiu?
EliminaNi el sistema tradicional era el millor, ni l'actual tampoc. S'hauria de tenir ganes (principalment des del sistema educatiu) de trobar els millors aspectes d'ambdós mètodes i poder-los ajuntar
Enhorabona pel bloc i les imatges.
ResponEliminaTotalment d’acord: “El sistema educatiu tradicional està abraçant les noves tecnologies sense un replantejament a fons dels seus mètodes i objectius.”
Per què? Per la manca d’esforç anàlitic que reclama estar a l’alçada del què representa comparar i relacionar certs temes.
I aquí podem incloure-hi també alguns docents als quals pensar els cansa.
Rosa Bassas
http://rosabassas.blogspot.com.es/