Una conversa entre Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf al voltant del llenguatge i la realitat

Com comenta Lakoff, Los marcos son estructuras mentales que conforman nuestro modo de ver el mundo […] Tambien conocemos los marcos a través del lenguaje. Cambiar de marco es cambiar el modo que tiene la gente de ver el mundo.

En certa manera, afirma que el llenguatge modifica la nostra realitat. Sobre aquest debat em venen al cap els lingüistes Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf, que van postular la polèmica hipòtesi de que el llenguatge modifica la realitat dels seusparlants, o, vist des d’una altra perspectiva: el llenguatge expressa la concepció de la realitat que tenen els seus parlants.

Imaginem una suposada conversa entre ells al voltant del tema.

Sapir- És una completa il·lusió imaginar que un s’adapta a la realitat essencialment sense l’ús del llenguatge i que el llenguatge és simplement un medi accessori de resoldre problemes concrets de comunicació o reflexió. La pura veritat és que el “món real” està fins a un alt grau edificat sobre els hàbits lingüístics del grup.  Veiem i sentim i, pel demés, experimentem en gran mesura com ho fem perquè els hàbits lingüístics de la nostra comunitat predisposen certes eleccions d’interpretació ( cita de Sapir a: Whorf, 1999, 223.).

Whorf- Efectivament, assenyales importants connexions entre el llenguatge, la cultura i la psicologia. El llenguatge influeix en el comportament individual de les persones d’una comunitat lingüística determinada, ja que la concepció del món inclosa en cada llengua determina la manera com s’aprehèn la realitat. En el meu treball professional he vist nombrosos exemples de com sovint la clau per a una determinada línia de conducta ens és sovint donada per les analogies de la formula lingüística en la que es parla de la situació. En els meus estudis sobre la llengua hopi em demano si: “són els nostres conceptes de “temps”, “espai” i “matèria” donats en substancialment la mateixa forma per la experiència a tots els homes, o estan condicionats en part per l’estructura de les llengües particulars?” ( Whorf, 1999, 229-230.).

S- El llenguatge té un clar paper actiu en la formació de la nostra imatge del món, no només serveix com a instrument d’intercanvi social, sinó que també ens serveix per “representar” la realitat. Però jo no crec que l’estructura del llenguatge sigui condicionant, no veig una relació directa entre la gramàtica i la societat. Penso que els aspectes lexicals poden facilitar una manera de conceptualitzar la realitat, però no la determinen.

W- Jo diria que cada llengua implica una visió particular del món, pràcticament intraduïble a altres llengües. I aquesta llengua imposa una visió de la realitat als seus parlants, de manera que determina i conforma el seu coneixement.

S- Potser jo no aniria tan lluny. Com t’he comentat, sí que el llenguatge té un caràcter social que influeix en la percepció del món que tindran els seus parlants. Però no determina el seu pensament.

W- Lamento no estar d’acord, no és només el lèxic el que condiciona els parlants. La gramàtica també incorpora una visió del món. L’entramat de llenguatge, cultura i conducta s’han desenvolupat junts, influint constantment l’un sobre l’altre (Whorf, 1999, 256.). La resposta a la meva pregunta anterior sobre els conceptes de “ment” i “matèria” és que depenen de la llengua o llengües a través de les quals s’ha desenvolupat el seu ús (Whorf, 1999, 259.). El concepte del “temps” és diferent en la gramàtica hopi que en la SAE, i això condiciona el sentit del temps del seus parlants.

S- N’estàs segur? Jo no ho veig tan clar. En aquesta interrelació entre llenguatge i pensament, que tots dos volem desentrellar, rau el nucli de la qüestió. És com el problema de la gallina i de l’ou. No en traurem pas l’aigua clara. Tots dos estem d’acord en que el llenguatge és un producte social, però tu proposes que el llenguatge crea una determinada visió del món, en canvi jo penso el contrari: potser hauries de considerar que és el llenguatge el que s’adapta a la nostra visió del món i no a l’inrevés.

W- I perquè no al revés?

S- Potser sí que podem admetre que es crea un efecte de retroalimentació entre llenguatge i pensament, però no suficient com perquè siguin les estructures del llenguatge les que condicionin el pensament.

Bibliografia:

Whorf, Benjamin Lee. Lenguaje,pensamiento y realidad. Barcelona: Círculo de Lectores, 1999.