Noves formes d'escriure?
Jo, de jovenet, escrivia poemes.
I, de tant en tant, me’ls auto-editava en uns llibrets fets a casa que regalava
als amics. Després ho vaig deixar. Avui tinc un bloc (o els que vulgui), però
no escric poemes. Puc escriure altres coses, és clar, i a vegades ho faig. A
banda de la possible repercussió dels meus escrits, o els d’altres blocaires
que es fan tan llegits i populars, la meva manera d’escriure no ha canviat. Ha
canviat, tan sols, i no és poc, el suport.
No sé si és que molts no hem
entès el canvi que suposa la hipertextualitat i continuem escrivint com si ho
féssim en paper, però a la pantalla. Per a molts, doncs, l’escriptura no ha
canviat. Al menys, als blocs. Sí, en canvi, ha canviat molt en el format que
fem servir als xats, o al Whats App; una escriptura molt més col·loquial i fins
i tot abreujada amb aquest nou codi informal que es menja les vocals per tal d’anar
més ràpid, o menysprea l’ortografia per la mateixa raó i obvia els accents
perquè, sincerament, els mòbils (segurament dissenyats per escriure en anglès) t’ho
posen d’allò més difícil i acabes passant del tema.
Em plantejo també el tema, molt
interessant, d’escriure - de veritat - un hipertext. Una narració, una
història, o un assaig, que ens condueixi a través dels enllaços cap a
possibilitats obertes i contínuament canviants. Això sí que segurament implica
una nova forma d’escriure. Una història en la que el lector tingui l’opció de
triar diferents camins. No és nou, i tampoc és exclusiu de la xarxa, però entenc
que aquest és el camí del canvi hipertextual i del canvi en les formes de
concebre l’escriptura, al menys pel que respecta a com es concep la narració;
és a dir, plantejar la dicotomia entre linealitat i hipertextualitat.
