Be Water, my Friend!
Recordeu aquest discurs d’en Bruce Lee allà per l’any 1965?
A banda de la seva fama com a artista d’arts marcials, Lee havia cursat
filosofia a la universitat, i potser estava familiaritzat amb teories de
pensament contemporànies, llavors poc conegudes. O potser era influència de la
mística oriental, i segurament Krishnamurti en concret. El cas és que quan en
Joan Campàs ens parla de la teoria del caos recorre sovint al símil del riu com
a sistema auto-organitzat, és a dir, un sistema que crea la seva estructura en
abandonar algun dels graus de llibertat que haguessin pogut tenir, entenent els
“graus de llibertat” com a possibles conductes a seguir. Aquest comportament l’exemplifica
amb el curs del riu: “Quan l’aigua s’obre camí a través del paisatge i auto-organitza
el sinuós curs del rierol, utilitza els materials disponibles –roques, arbres,
terra- per a crear el seu model. La clau per a l’activitat creativa resideix
en l’autoorganització dels materials disponibles. Per als humans això
significa que hem de crear amb el material de les nostres pròpies vides. Com l’aigua,
sempre podem trobar un camí per a ser creatius amb el que hi hagi de
disponible. Només quan hi ha una gran incertesa es produeix una pregona
apreciació creativa de la vida [Jiddu, Krishnamurti, del 26 de setembre de
1948, Poona, India], però aquesta incertesa està present en cada moment de les
nostres vides.”(Campàs, Joan. Estudis sobre la teoria del caos, pàg.8) Be
water, my friend!
Per a Bauman, la postmodernitat també és líquida, en tant
que ha perdut les preteses solideses del pensament lineal i sòlid que ens
acompanyava des de la modernitat cartesiana i la física newtoniana fins a la
física quàntica, la teoria del caos i l’era internet i el paradigma
hipertextual. Al capdavall, sí l’aigua és l’element que permet la vida al
planeta Terra, i ja que estem compostos en un 70% de líquid, no seria un
disbarat pensar que podem tenir maneres comunes de comportament. Fluïdesa,
adaptabilitat, capacitat pel canvi (fins i tot de sòlid a gasós) són capacitats
aquàtiques que bé es poden interpretar com a valors humans positius, per
exemple.
